4.-PLANS DE CURES
A continuació es presenta un tipus d'intervenció per a cadascun dels quatre diagnòstics proposats. L'objectiu final serà avançar cap a la següent fase del model de canvi, i els objectius parcials aniran dirigits a eliminar, millorar o modificar els factors relacionats. S'hauran de pactar de forma individualitzada amb cada fumador tant els objectius intermedis que es volen complir com les activitats necessà ries per a aconseguir-los.
Normalment el fumador que no desitja deixar de fumar no ve espontà niament a la consulta d'infermeria per a parlar del tabac. El més habitual és que vingui per altres motius (activitats preventives, programa d'atenció a l'adult, etc.) i aprofitem per a treure el tema del tabac.
L'última cosa que voldrà el fumador és que comencem a recriminar-lo contant-li els inconvenients que té el fumar. Amb això només aconseguirem crear resistències i serà més difícil en el futur ajudar-lo a deixar de fumar.
Una eina útil per a evitar les resistències del pacient és l'entrevista motivacional15. Amb ella pretenem que sigui el propi fumador qui reflexioni i explori les seves contradiccions perquè comenci a plantejar-se si val la pena deixar de fumar. A més hem de guanyar la seva confiança perquè acudeixi a nosaltres si es decideix a deixar de fumar en el futur. Solament se li donarà informació si la sol·licita.
Objectius:
El fumador manifestarà que està plantejant-se deixar de fumar
Entrevista motivacional dirigida a incrementar el nivell de contradicció del fumador perquè aflorin motius de preocupació pel seu hàbit tabàquic. Veure Annex I
Un guió senzill d'entrevista motivacional en aquest diagnòstic consta només de 6 punts:
En cas de no disposar de temps per a l'entrevista motivacional, farem ús del kit d'emergència, amb el que a més d'aconsellar ("Com infermer/a li recomano que deixi de fumar,"), deixem que sigui el fumador qui prengui la decisió ("encara que la decisió de fer-ho només és seva"), mostrem empatia ("Sé que és difícil prendre una decisió en aquests moments"), oferim alternatives ("però disposem de diversos mitjans per a ajudar-li a deixar de fumar"), augmentem la seva autoconfiança ("i sé que si en el futur es decideix a fer-ho ho pot aconseguir") i deixem una porta oberta per si en el futur es decideix a deixar de fumar ("Recordi que sempre pot contar amb nosaltres")
Tot açò es pot resumir en un sol pàrraf: "Com infermer/a li recomano que deixi de fumar, encara que la decisió de fer-ho només és seva. Sé que és difícil prendre una decisió en aquests moments, però disposem de diversos mitjans per a ajudar-li a deixar de fumar i sé que si en el futur es decideix a fer-ho ho pot aconseguir. Recordi que sempre pot contar amb nosaltres"
Intervenció segons el factor relacionat:
No percepció del risc de fumar.- Responen bé a la retroalimentació de com el tabac els afecta negativament.
Resistència al canvi.- Emfatitzar el control personal pot servir per a aquest tipus de precontempladors (són ells qui han de decidir)
Falta de confiança.- Necessiten recuperar l'autoconfiança en la seva capacitat per a canviar. Caldrà explorar les barreres específiques que impedeixen avançar en el canvi.
Racionalització de la seva conducta.- Intentant rebatre els seus punts de vista solament aconseguirem que es reafirmi més en els seus arguments. Cal reconèixer el que diu el pacient, però afegint i reforçant qualsevol dubte que hagi esmentat.
Si preguntem a un fumador si li agradaria deixar de fumar i ens respon que si però quan li demanem que fixi una data per a fer-ho ens posa qualsevol excusa per a ajornar la data, ens està indicant que hi ha un conflicte de decisions. Alguns fumadors passen anys en aquesta etapa (en el model de Prochaska se'ls anomena contempladors crònics) Volen deixar de fumar, molts coneixen més d'un mètode per a fer-ho i ho han intentat alguna vegada, però pensen que no estan preparats per a donar aquest pas. Necessitarem augmentar la seva motivació i autoconfiança i de nou recorrerem a l'entrevista motivacional15.
En aquesta etapa aclarirem els dubtes que tingui el fumador.
El fumador fixarà una data per a deixar de fumar.
Entrevista motivacional dirigida a incrementar el nivell de motivació del fumador i la seva autoconfiança. El guió de l'entrevista és semblant al de l'etapa anterior, encara que en aquesta etapa s'insistirà en l'ús de tècniques de suport narratiu per a augmentar la dissonància cognitiva del fumador. Veure Annex I
El guió de l'entrevista motivacional és molt semblant al del diagnòstic anterior. Consta de set punts:
Quan el fumador ens demani informació, tindrem en compte el següent:
A.-La informació que se li doni al fumador estarà relacionada amb la seva malaltia actual, la seva situació familiar i social (ex. nens a casa), edat, sexe i altres característiques que considerem importants (ex. intents previs de deixar de fumar). En aquest cas si està indicat el recollir informació sobre aquests antecedents.
B.-Hem de suggerir i remarcar els beneficis de deixar de fumar que siguin més rellevants per al fumador, com exemple s'enumeren els beneficis que s'aconsegueixen solament amb estar tres dies sense fumar:
| AVANTATGES A CURT TERMINI DE DEIXAR DE FUMAR |
|---|
| A les 2 hores la pressió arterial i el pols comencen a normalitzar-se |
| A les 4 hores els nivells de monòxid de carboni (CO) comencen a baixar |
| A les 8 hores milloren les molèsties gà striques i el nivell d'O2 en sang augmenta |
| A les 24 hores comença a disminuir el risc de patir infart de miocardi |
| A les 48 hores les terminacions nervioses de la zona orofaríngea es tornen més sensibles i millora el sentit del gust i de l'olfacte |
| A les 72 hores es dilaten els bronquis i disminueix la disnea; augmentant la capacitat i la funció pulmonar |
C.-Aclariu dubtes
En aquesta fase, el fumador sovint té sentiments ambivalents respecte al tabac ("ja sé que el tabac és dolent, però em relaxa", "si deixo de fumar engreixaré", "si no tinc una cigarreta en la mà em poso molt nerviós", etc.) i intenta racionalitzar la seva conducta amb arguments erronis. La nostra intervenció consistirà a aclarir els dubtes que ens plantegi el fumador amb una informació clara, senzilla i veraç. Li oferirem el nostre suport i li informarem que actualment disposem de mètodes i fà rmacs per a reduir els efectes negatius del cessament tabáquic (augment de pes, síndrome d'abstinència, etc.)
Intervenció segons el factor relacionat:
Falta de confiança.- Insistiu que confieu que ho pot fer per a reforçar la seva autoconfiança.
Recent recaiguda.- Expliqueu-li que la recaiguda és una etapa normal en el procés per a deixar de fumar. Intenteu que contempli la recaiguda, no com un fracàs, sinó com una experiència de cara a futurs intents per a deixar de fumar.
Temor a la síndrome d'abstinència.- Informeu-li que avui es disposa de mitjans efectius per a reduir la síndrome d'abstinència.
Temor a engreixar.- Ensenyeu-li a fer una dieta variada i equilibrada. Que no mengi en resposta a la síndrome d'abstinència. Que segueixi uns horaris regulars per a menjar i no ho faça entre hores. Una vegada superat la síndrome d'abstinència es pot planificar un règim hipocalóric per a recuperar el pes que tenia abans de deixar de fumar.
El fumador, en arribar a aquest punt, necessita desenvolupar un pla per a deixar de fumar. La intervenció requereix prèviament la valoració del grau de dependència del fumador, a més de la història d'intents previs, si hi van haver. També se li ensenyarà a preparar el dia del cessament i a controlar la síndrome d'abstinència i aquells estímuls que li indueixen a fumar.
El fumador realitzarà un intent per a deixar de fumar dintre dels pròxims 30 dies.
Des del moment en el qual el fumador decideix deixar de fumar es determinaran els factors de risc que poden aparèixer en el futur, i es planificaran estratègies per evitar que aquestos factors actuïn negativament en el manteniment de l'abstinència.
En les primeres setmanes és on el treball del fumador resulta més intens, però també és on els canvis resulten més visibles, pel que caldrà aprofitar aquests canvis per a millorar la seva autoestima.
La intervenció consistirà en animar al fumador o exfumador a continuar l'abstinència, identificar les situacions de risc que poden fer que torni a fumar, i a ensenyar-li a manejar aquestes situacions.
El fumador es mantindrà sense fumar. Identificarà els estímuls que li indueixen a fumar i demostrarà que disposa d'estratègies per a controlar aquests estímuls.
Intervenció segons el factor de risc
En l'Annex II (Consells per deixar de fumar) s'indiquen algunes activitats per reduir la síndrome d'abstinència.
Si se li pauta terà pia substitutiva de la nicotina (emplastres, xiclets o pastilles) ensenyarem la forma d'aplicació (Veure Annex III)
Augment de pes
En les relacions de la persona que està deixant de fumar amb altres persones, es produeixen contínuament estímuls que la poden induir a fumar. Ensenyarem al fumador a que aprengui a identificar-los i a dissenyar alternatives per poder-los controlar. Que aprengui a rebutjar les cigarretes que li ofereixin. Ho pot començar a fer des del dia que decideix deixar de fumar, per a anar practicant (podrà seguir fumant fins al dia del cessament i podrà oferir cigarretes, però no les acceptarà quan li les ofereixin, aprofitant el moment per a comunicar que va a iniciar un pla per a deixar de fumar)