4.-PLANS DE CURES

A continuació es presenta un tipus d'intervenció per a cadascun dels quatre diagnòstics proposats. L'objectiu final serà  avançar cap a la següent fase del model de canvi, i els objectius parcials aniran dirigits a eliminar, millorar o modificar els factors relacionats. S'hauran de pactar de forma individualitzada amb cada fumador tant els objectius intermedis que es volen complir com les activitats necessà ries per a aconseguir-los.

00099 Manteniment inefectiu de la salut: tabaquisme

Normalment el fumador que no desitja deixar de fumar no ve espontà niament a la consulta d'infermeria per a parlar del tabac. El més habitual és que vingui per altres motius (activitats preventives, programa d'atenció a l'adult, etc.) i aprofitem per a treure el tema del tabac.

L'última cosa que voldrà  el fumador és que comencem a recriminar-lo contant-li els inconvenients que té el fumar. Amb això només aconseguirem crear resistències i serà  més difícil en el futur ajudar-lo a deixar de fumar.

Una eina útil per a evitar les resistències del pacient és l'entrevista motivacional15. Amb ella pretenem que sigui el propi fumador qui reflexioni i explori les seves contradiccions perquè comenci a plantejar-se si val la pena deixar de fumar. A més hem de guanyar la seva confiança perquè acudeixi a nosaltres si es decideix a deixar de fumar en el futur. Solament se li donarà  informació si la sol·licita.

Objectius:

El fumador manifestarà  que està  plantejant-se deixar de fumar

Activitats:

Entrevista motivacional dirigida a incrementar el nivell de contradicció del fumador perquè aflorin motius de preocupació pel seu hàbit tabàquic. Veure Annex I

Un guió senzill d'entrevista motivacional en aquest diagnòstic consta només de 6 punts:

Guió de l'entrevista motivacional en aquesta etapa:

  1. Sol·liciteu permís: Li sembla bé que parlem del tabac?
  2. Què creu que guanyarà  si deixa de fumar?
  3. Què creu que perdrà  si deixa de fumar?
  4. Sumari de les ambivalències: "Diu que deixaria de fumar per aquests motius..., però que al mateix temps no li agradaria deixar de fumar per..."
  5. Pregunteu: És això correcte?
  6. Oferiu-li la vostra col·laboració: "Sé que és difícil prendre una decisió en aquests moments, però disposem de diversos mitjans per a ajudar-li a deixar de fumar i sé que si en el futur es decideix a fer-ho ho pot aconseguir. Recordi que sempre pot contar amb nosaltres."

En cas de no disposar de temps per a l'entrevista motivacional, farem ús del kit d'emergència, amb el que a més d'aconsellar ("Com infermer/a li recomano que deixi de fumar,"), deixem que sigui el fumador qui prengui la decisió ("encara que la decisió de fer-ho només és seva"), mostrem empatia ("Sé que és difícil prendre una decisió en aquests moments"), oferim alternatives ("però disposem de diversos mitjans per a ajudar-li a deixar de fumar"), augmentem la seva autoconfiança ("i sé que si en el futur es decideix a fer-ho ho pot aconseguir") i deixem una porta oberta per si en el futur es decideix a deixar de fumar ("Recordi que sempre pot contar amb nosaltres")

Tot açò es pot resumir en un sol pàrraf: "Com infermer/a li recomano que deixi de fumar, encara que la decisió de fer-ho només és seva. Sé que és difícil prendre una decisió en aquests moments, però disposem de diversos mitjans per a ajudar-li a deixar de fumar i sé que si en el futur es decideix a fer-ho ho pot aconseguir. Recordi que sempre pot contar amb nosaltres"

Intervenció segons el factor relacionat:

No percepció del risc de fumar.- Responen bé a la retroalimentació de com el tabac els afecta negativament.

Resistència al canvi.- Emfatitzar el control personal pot servir per a aquest tipus de precontempladors (són ells qui han de decidir)

Falta de confiança.- Necessiten recuperar l'autoconfiança en la seva capacitat per a canviar. Caldrà  explorar les barreres específiques que impedeixen avançar en el canvi.

Racionalització de la seva conducta.- Intentant rebatre els seus punts de vista solament aconseguirem que es reafirmi més en els seus arguments. Cal reconèixer el que diu el pacient, però afegint i reforçant qualsevol dubte que hagi esmentat.

00083 Conflicte de decisions: deixar de fumar

Si preguntem a un fumador si li agradaria deixar de fumar i ens respon que si però quan li demanem que fixi una data per a fer-ho ens posa qualsevol excusa per a ajornar la data, ens està  indicant que hi ha un conflicte de decisions. Alguns fumadors passen anys en aquesta etapa (en el model de Prochaska se'ls anomena contempladors crònics) Volen deixar de fumar, molts coneixen més d'un mètode per a fer-ho i ho han intentat alguna vegada, però pensen que no estan preparats per a donar aquest pas. Necessitarem augmentar la seva motivació i autoconfiança i de nou recorrerem a l'entrevista motivacional15.

En aquesta etapa aclarirem els dubtes que tingui el fumador.

Objectius:

El fumador fixarà  una data per a deixar de fumar.

Activitats:

Entrevista motivacional dirigida a incrementar el nivell de motivació del fumador i la seva autoconfiança. El guió de l'entrevista és semblant al de l'etapa anterior, encara que en aquesta etapa s'insistirà  en l'ús de tècniques de suport narratiu per a augmentar la dissonància cognitiva del fumador. Veure Annex I

El guió de l'entrevista motivacional és molt semblant al del diagnòstic anterior. Consta de set punts:

Guió de l'entrevista motivacional en aquest diagnòstic:

  • Sol·liciteu permís: Li sembla bé que parlem del tabac?
  • Què creu que guanyarà  si deixes de fumar?
  • Què creu que perdrà  si deixes de fumar?
  • Sumari de les ambivalències: "Diu que deixaria de fumar per aquests motius..., però que al mateix temps no li agradaria deixar de fumar per..."
  • Pregunteu: És això correcte?
  • Què es pot fer? (que sigui el fumador qui ofereixi les seves alternatives)
  • Oferiu-li la vostra col·laboració: "Sé que és difícil prendre una decisió en aquests moments, però disposem de diversos mitjans per a ajudar-li a deixar de fumar i sé que si en el futur es decideix a fer-ho ho pot aconseguir. Recordi que sempre pot contar amb nosaltres.

Quan el fumador ens demani informació, tindrem en compte el següent:

A.-La informació que se li doni al fumador estarà  relacionada amb la seva malaltia actual, la seva situació familiar i social (ex. nens a casa), edat, sexe i altres característiques que considerem importants (ex. intents previs de deixar de fumar). En aquest cas si està  indicat el recollir informació sobre aquests antecedents.

B.-Hem de suggerir i remarcar els beneficis de deixar de fumar que siguin més rellevants per al fumador, com exemple s'enumeren els beneficis que s'aconsegueixen solament amb estar tres dies sense fumar:

AVANTATGES A CURT TERMINI DE DEIXAR DE FUMAR
A les 2 hores la pressió arterial i el pols comencen a normalitzar-se
A les 4 hores els nivells de monòxid de carboni (CO) comencen a baixar
A les 8 hores milloren les molèsties gà striques i el nivell d'O2 en sang augmenta
A les 24 hores comença a disminuir el risc de patir infart de miocardi
A les 48 hores les terminacions nervioses de la zona orofaríngea es tornen més sensibles i millora el sentit del gust i de l'olfacte
A les 72 hores es dilaten els bronquis i disminueix la disnea; augmentant la capacitat i la funció pulmonar

C.-Aclariu dubtes

En aquesta fase, el fumador sovint té sentiments ambivalents respecte al tabac ("ja sé que el tabac és dolent, però em relaxa", "si deixo de fumar engreixaré", "si no tinc una cigarreta en la mà  em poso molt nerviós", etc.) i intenta racionalitzar la seva conducta amb arguments erronis. La nostra intervenció consistirà  a aclarir els dubtes que ens plantegi el fumador amb una informació clara, senzilla i veraç. Li oferirem el nostre suport i li informarem que actualment disposem de mètodes i fà rmacs per a reduir els efectes negatius del cessament tabáquic (augment de pes, síndrome d'abstinència, etc.)

Intervenció segons el factor relacionat:

Falta de confiança.- Insistiu que confieu que ho pot fer per a reforçar la seva autoconfiança.

Recent recaiguda.- Expliqueu-li que la recaiguda és una etapa normal en el procés per a deixar de fumar. Intenteu que contempli la recaiguda, no com un fracàs, sinó com una experiència de cara a futurs intents per a deixar de fumar.

Temor a la síndrome d'abstinència.- Informeu-li que avui es disposa de mitjans efectius per a reduir la síndrome d'abstinència.

Temor a engreixar.- Ensenyeu-li a fer una dieta variada i equilibrada. Que no mengi en resposta a la síndrome d'abstinència. Que segueixi uns horaris regulars per a menjar i no ho faça entre hores. Una vegada superat la síndrome d'abstinència es pot planificar un règim hipocalóric per a recuperar el pes que tenia abans de deixar de fumar.

00084 Conductes generadores de salut: deixar de fumar

El fumador, en arribar a aquest punt, necessita desenvolupar un pla per a deixar de fumar. La intervenció requereix prèviament la valoració del grau de dependència del fumador, a més de la història d'intents previs, si hi van haver. També se li ensenyarà  a preparar el dia del cessament i a controlar la síndrome d'abstinència i aquells estímuls que li indueixen a fumar.

Objectius:

El fumador realitzarà  un intent per a deixar de fumar dintre dels pròxims 30 dies.

Activitats:

  • Valoreu els intents previs de cessament (mètode usat, durada, motiu de la recaiguda)
  • Valoreu la dependència a la nicotina. Si té una puntuació mitja o alta en el test de dependència estaria indicada, a més de la nostra intervenció, la prescripció d'ajuda farmacològica (bupropión, substituts amb nicotina, etc.)
  • Consells per a preparar el dia del cessament. Per a això s'han editat guies i fullets per organismes oficials. En cas de no disposar de fullets es pot usar el de l'Annex II.
  • Citeu a consulta per a seguiment entre el 3er i 5é dia després del cessament i al cap d'un mes.

Risc de recaigudes

Des del moment en el qual el fumador decideix deixar de fumar es determinaran els factors de risc que poden aparèixer en el futur, i es planificaran estratègies per evitar que aquestos factors actuïn negativament en el manteniment de l'abstinència.

En les primeres setmanes és on el treball del fumador resulta més intens, però també és on els canvis resulten més visibles, pel que caldrà  aprofitar aquests canvis per a millorar la seva autoestima.

La intervenció consistirà  en animar al fumador o exfumador a continuar l'abstinència, identificar les situacions de risc que poden fer que torni a fumar, i a ensenyar-li a manejar aquestes situacions.

Objectius:

El fumador es mantindrà  sense fumar. Identificarà  els estímuls que li indueixen a fumar i demostrarà  que disposa d'estratègies per a controlar aquests estímuls.

Intervencions:

  • Feliciteu al fumador/a per els dies que duu sense fumar, i pregunteu si ha notat algun benefici. En cas afirmatiu, servirà  per a reforçar la seva motivació.
  • Pregunteu si han aparegut símptomes d'abstinència i, en cas afirmatiu, quins mètodes ha utilitzat per a reduir els símptomes i quins han resultat més efectius. Si cap de les estratègies utilitzades ha estat efectiva, proposarem mètodes alternatius.
  • Prevenció de recaigudes. Insistiu que rebutgi les cigarretes que li ofereixin, doncs és la principal causa de recaigudes. Expliqueu-li la diferència que hi ha entre caiguda (fumar una cigarreta aïlladament) i recaiguda (tornar a fumar de forma regular), i que encara que una cigarreta no suposa una recaiguda sí que augmenta el risc de tornar a fumar.
  • Aclariu els dubtes que ens pugui plantejar.
  • Si duu més de sis mesos sense fumar i ha guanyat pes, ja li podrem suggerir la realització d'una dieta hipocalòrica i un programa d'activitat física.
  • Si el fumador no ha aconseguit deixar de fumar o ha tornat a fumar després d'un temps d'abstinència, li farem veure que modificar una conducta tan arrelada com la de fumar no és fàcil i en la majoria de les vegades requereix diversos intents abans d'aconseguir el cessament definitiu. Li seguirem oferint la nostra ajuda i no tornarem a intervenir fins que passin uns mesos

Intervenció segons el factor de risc

Síndrome de abstinencia a la nicotina

En l'Annex II (Consells per deixar de fumar) s'indiquen algunes activitats per reduir la síndrome d'abstinència.

Si se li pauta terà pia substitutiva de la nicotina (emplastres, xiclets o pastilles) ensenyarem la forma d'aplicació (Veure Annex III)

Augment de pes

  • Avalueu la ingesta en les últimes 24 hores per podr conéixer el patró d'alimentació.
  • Ensenyeu-li a confeccionar una dieta sana i equilibrada
  • Avalueu el nivell d'activitat física i proposeu un programa d'exercici regular (45 minuts al dia, 5 dies a la setmana)
  • Que es pesi setmanalment en les mateixes condicions i que registre el pes per veure la seva evolució.
  • Ensenyeu-li algunes tècniques e modificació de conducta.
    • Portar un diari amb la ingesta i l'exercici
    • Portar una grà fica amb el pes setmanal
    • Menjar només en un lloc de la casa
    • Usar plats petits
    • No carregar el menjar en el cobert fins que s'hagi engolit el que tingui en la boca
    • Beure un got d'aigua abans de començar a menjar i prendre petits glops d'aigua entre cada mos de menjar.
    • Intentar ésser l'últim en acabar de menjar
    • Practicar tècniques de relaxació
    • Evitar l'avorriment: deixar una llista d'activitats en la porta de la nevera.

Pressió social

En les relacions de la persona que està  deixant de fumar amb altres persones, es produeixen contínuament estímuls que la poden induir a fumar. Ensenyarem al fumador a que aprengui a identificar-los i a dissenyar alternatives per poder-los controlar. Que aprengui a rebutjar les cigarretes que li ofereixin. Ho pot començar a fer des del dia que decideix deixar de fumar, per a anar practicant (podrà  seguir fumant fins al dia del cessament i podrà  oferir cigarretes, però no les acceptarà  quan li les ofereixin, aprofitant el moment per a comunicar que va a iniciar un pla per a deixar de fumar)

Ambient amb fum

Que intentin evitar aquests ambients quan ho puguin fer, almenys durant les primeres setmanes després de l'inici de l'abstinència.

DiagnòsticPágina d'iniciBibliografia
Stats