Definició
L'entrevista motivacional és un tipus d'entrevista clínica centrada en l'experiència del pacient que, sota un clima d'empatia, tolerància i cooperació mútua, aconsegueix canvis de conducta ajudant al pacient a explorar i resoldre ambivalencies.
Amb això, traslladem el pes de la decisió al propi pacient. Ell és en última instància qui decidirà sobre el canvi o no canvi i com ho durà a terme. La tasca del professional és facilitar l'expressió d'ambdós aspectes de l'ambivalència i ajudar al pacient cap a una resolució que provoqui canvis.
Principis generals
Expressar empatia.- Significa acceptar i respectar al pacient intentant comprendre els seus pensaments i emocions.
Desenvolupar discrepància.- La discrepància apareix quan un s'adona d'on està i cap a on vol anar respecte a la seva conducta.
Evitar discutir amb el pacient sobre la conveniència o utilitat d'un canvi.
Treballar les resistències del pacient evitant les actituds del professional que poden facilitar-les (renyir al pacient si no canvia...)
Augmentar la autoeficàcia, reforçant qualsevol resultat positiu del pacient.
Tècniques bàsiques de suport narratiu
Feu preguntes obertes.- Les quals no es poden contestar simplement amb un si o un no. Permeten i animen al pacient a explicar-se.
Escolta reflexiva.- És una de les habilitats fonamentals de la EM. Es tracta d'esbrinar el que intenta dir el pacient i tornar-li-ho per mitjà d'afirmacions.
Aquestes afirmacions poden ser:
Repetició d'alguna paraula que ha dit el pacient i ens sembla important
Refraseig.- El mateix que la repetició, però canviant la paraula per algun sinònim
Parafraseig.- Reflectir el que ha dit el pacient, però amb altres paraules
Assenyalament emocional.- frases que mostren sentiments o emocions ("Et noto preocupat" "Sembla que t'emociona parlar d'això")
Resumir destacant el que ens sembla més important
Destaqueu aspectes positius
Afavoriu la automotivació.-Mitjançant preguntes evocadores es poden afavorir afirmacions de automotivació.
Reconeixement del problema: Per què és important per a tu?
Expressió de preocupació: Com et sents?
Intenció de canvi: Quines raons veus per a canviar?
Optimisme pel canvi: Per què creus que canviaràs?
Actuació segons l'estat de canvi
Abans d'actuar tindrem en compte el següent:
1.-La intervenció del professional pot accelerar el pas d'un estadi a un altre
2.-Poden funcionar espontàniament (el pacient canvia sense l'ajuda del professional)
3.-La intervenció del professional pot fer que apareguin resistències que dificultin el canvi quan es va a un ritme més ràpid que el del pacient.
L'objectiu de l'entrevista motivacional és accelerar el pas a la següent fase del model de canvi i per a això s'adapta a la fase de canvi en la qual es troba l'individu.
En la fase de precontemplació cal incrementar el nivell de contradicció perquè aflorin motius de preocupació.
En la de contemplació s'usen tècniques de suport narratiu per augmentar la dissonància cognitiva.
En la de preparació cal avaluar la intensitat i el nivell de compromís per al canvi
En la fase d'acció haurem d'augmentar el sentit de la autoeficacia
Fases de l'entrevista motivacional breu
Fase de posicionament.- L'objectiu és aconseguir que la persona expliqui de la manera més clara possible les seves preocupacions sobre la conducta que motiva l'entrevista. Consta de sis passos:
-
Sol·licitar permís: Li sembla bé que parlem de...?
-
Pregunta oberta sobre els avantatges del canvi
-
Escolta activa
-
Resumir destacant el més important
-
Pregunta oberta sobre els desavantatges del canvi
-
Escolta activa
Fase de definició del problema (de reflexió), on l'objectiu és ajudar a la persona a recollir i a assimilar la informació de pes i a revisar les seves implicacions en un eventual canvi. Consta de dos passos:
-
Sumari de les ambivalencias: Dius que t'agradaria canviar per això...., però que al mateix temps et no t'agradaria canviar per això...
-
Pregunteu: És això correcte?
Fase de negociació per al canvi que se centra en què és el que vol canviar la persona i quins mitjans posarà per a començar i mantenir la nova conducta. Costa de tres passos
9. Què es pot fer?
10.Mostreu estima
11.Estimular el sentit de l'autoestima
Altre tipus de guió de l'entrevista més breu de només cinc punts pot ser:
1) Valoració de l'estat de canvi
2) Valoració de la preparació per al canvi
Un exemple de valoració de la preparació per al canvi seria el dibuix en un full de paper d'una línia dividida en deu parts. Es pregunta al pacient: En una escala de l'1 al 10 on col·locaries el teu desig de canviar la conducta? Si escull per exemple el 4 se li pregunta: Per que no has triat el 5? i Per que no has triat el 3? Amb aquesta tècnica es convida al pacient a explorar els seus pros i contres per a modificar la conducta.
3) Negociació del canvi
Un exemple de negociació del canvi és l'ús d'un diagrama amb diversos cercles. Dintre de cada cercle escrivim una possible manera en la qual el fumador pot controlar l'augment de pes (Ex. no menjar entre hores, beure líquids sense calories, exercici, evitar aliments rics en greixos) El pacient escull el cercle o el comportament que vol canviar. A més ell mateix pot crear els seus propis cercles. Aquest mètode permet al pacient involucrar-se en la presa de decisions.
4) Oferiu consell
5) Tancament de la sessió
